Posicionament davant la SI, una situació francament millorable

A l'informe titulat "Los retos de la sociedad de la información" (2005) de Ramón Palacio León, es fa una radiografia recent de la situació espanyola quant a la implantació de les TIC en relació a l'Europa dels quinze. Els resultats són força decebedors. De la llista de països ocupam el penúltim lloc darrera de Grècia, i el que pot ser pitjor, en la majoria d'indicadors tendim a allunyar-nos del ritme d'avenç dels altres estats.

Segons l'autor, la causa principal de la manca d'accés a la SI és el posicionament dels ciutadans/nes davant l'acceptació de la cultura TIC. Això ens situa en la zona de "baix equipament" i "baixa velocitat d'accés" pel que fa a un 45% dels usuaris.

La font d'informació no és sospitosa de res, ja que es tracta del llavors "Ministerio de Industria, Comercio i Turismo" i fou presentada a una de les taules rodones que habitualment organitza la companyia Telefònica sobre precisament la "societat de la informació".

L'informe (29 pàgines), en la meva opinió de lectura recomanada, s'estructura en cinc punts (una pista per si us pot interessar):

1. L'accessibilitat i la cohesió territorial.
2. L'administració i els drets de la ciutadania.
3. L'empresa i la competitivitat.
4. L'educació i la cohesió social.
5. El pla de Convergència amb Europa.

Sobre aquest darrer punt aquí teniu un enllaç a un breu document quant a la SI i Europa més enllà del 2005 (es a dir, ara ;-).

Tecnoètica, -breu- plantejament de M. Bunge

Una vessant que em sembla interessant de la tecnologia és l'ètica que hauria de portar associada. En general sembla que el codi ètic quasi sempre prevalent és el del benefici econòmic i la rendibilitat que els avenços tecnòlogics reporten a qui financia el cost de desenvolupar-los.

Un article atribuït a Mario Bunge, contradiu i exigeix superar aquesta ètica imposada des dels grups de poder. L'argument clau és el següent:

La tecnologia s'ha de considerar com un fet social segons un nou plantejament, en el qual intervenen aquestes parts interessades:

• A (Administració - pública i privada)
• T (Treballadors directament implicats en el desenvolupament tecnològic d'un cas concret)
• V (Veïns localment afectats pel mateix desenvolupament)
• P (el col·lectiu de col·legues dels tecnòlegs implicats en el projecte - col·legis professionals)
• C (consumidors globalment considerats, als quals servirà la tecnologia)

Si plantejam que: X > Y designa una suposició: hi ha un grup o individu per al qual el valor de X és major que el valor de Y, llavors el codi moral que representa l'interès públic és:

C > V > T > A > P

quan quasi sempre ens trobem aquest altre codi moral imposat:

A > P > T > V > C

Si voleu seguir l'argumentació completa de l'article de M. Bunge el trobareu en format .pdf aquí i en format .html.

Una ressenya biogràfica de l'autor a wikipèdia, i un resum biogràfic d'àudio (en format .ogg).

Pluggin per a QuickTime (windows) per a reproduir fitxers en format .ogg

Benviguts

Aquest és un blog (bitàcola) creat a partir d'una pràctica en l'assignatura de Fonaments Tecnològics de la Societat de la Informació (FTSI és més curtet), al màster de Societat de la Informació i del Coneixement.

Parlarem de moltes coses, algunes per iniciativa pròpia, d'altres per recomanació del consultor.
No tinc gaire domini tecnològic, ni massa experiència en el món blogger, però penso que tot s'anirà fent. Les aus som un gènere curiós i capaç de fer viatges llargs.

Siau benvinguts, ben aviat seguirem amb nous continguts.